COMUNICAR S’APREN COMUNICANT

És veritat que els éssers humans ens distingim de la resta d'animals per que ens comuniquem, és a dir podem expressar-nos. No podem pensar que comunicació és només veure dos individus parlant (emissor i receptor). El concepte no és del tot correcte, no existeix una sola forma de comunicació. Els humans expressem sentiments, pensaments i emocions, però ens recolzem en la paraula, els gestos…

Al nostre dia a dia necessitem comunicar-nos, el gran comunicador és converteix en el guru de la societat actual.

Estem dintre d'un tsunami comunicatiu, ens entra pels pors de la pell, i tot i això encara hem d'aprendre molt sobre aquest tema. Durant aquest quadrimestre ens hem adonat de la importància d'aprendre sobre el fet comunicatiu i tanmateix recuperar bones tasques de la comunicació.

Les pràctiques han estat genials... recitació, lectures, debat i exposicions ens han fet tremolar i ens ha generat la necessitat de millorar la nostra comunicació.

Com trencar el absolut silenci que genera veure't davant de tothom. Els seus ulls giren cap a la teva persona i esperen que comencis. Són uns segons interminables d'expectació fins que aconsegueixes despegar els llavis i deixes sortir una veueta de dintre teu. El cor et va a mil per hora, les mans giren i tremolen amb vida pròpia... i encara només sents un pensament (o més si ets una mica hiperactiu) – "si us plau Esther tranquil·litzat... no, no surtis corrents".

I et tornes a repetir en el cap els consell del llibre que has llegit (recordo a tots que la idea de Dalí de imaginar a tot el públic amb un cagarro al cap no és dolenta...). Com si una recepta de cuina és tractés, creus no haver-te deixat cap ingredient i repasses mentalment...

  • Tinc un bon guió? – sí!
  • M'he après de memòria la estructura? –sí!
  • He assajat suficient –sí?...
  • He dormit bé, he anat al servei i m'he pres una til·la (no importa l'ordre en que ho facis).

Vaig descobrir que mirar a una persona afable que veiés el seu somriure i imaginar-me que només parlava a aquella persona era una bona tàctica.

Després de l'exposició una auto-avaluació, i a més preguntes als amics la seva opinió i d'ara endavant aprofitar les oportunitats de que es presentin per parlar en públic. Encara que fa respecte al principi és l'única manera de perdre la por.

L'assignatura ha estat clarificadora i ens ha presentat el valor pedagògic de la comunicació, els mestres del demà hem de tenir característiques d'un bon comunicador (jo dic que s'han d'assemblar a una carta Pokemon, senzilla, clara i que capta l'atenció de l'infant...).

És per això que proclamo GRAN COED... ajuda'ns al dia demà ser grans comunicadors populista com la Belen Esteban, populars com l'Andreu Buenafuente, i si us plau no ens deixeu caure en la tentació de creure'ns que no podem fer arribar el missatge de l'educació a les noves generacions!!

Si us plau Gran COED, que el dèu Pikachu ens ajudi!!

Que així sigui!

Pd: Us deixo un tast de les entrades que he triat com més representatives de l'assignatura COED

TELEVISIÓ I EDUCACIÓ

Reflexió sobre la televisió i els anuncis que la època de Nadal ens porta.


LES 6 W
Argumentació de la tècnica 6W per tal d'afavorir una bona comunicació/exposició

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Doc Orozco: Com usar la televisió per a l'educació?


El poder de la televisió sobre totes les persones que la veuen, és il·limitat i ara en especial es fa més fort en disposar els nens d'espai de vacances del col·legi, el temps fred no convida a fer moltes activitats a l'aire lliure i els pares o avis que se'ls cuiden no poden invertir gaires vegades tot el temps en ells (Conciliació laboral pares).

Cada dia els anuncis de la tele estan més estudiats, els enfoquen a cada públic a les franges horàries més adequades, l'esperit de consum regnan influeix en l'educació.

És la invasió d'anuncis per a tots els gustos, a l'hora de l'esmorzar, entre dibuix i dibuix, mentre els nens esmorzen i veuen la programació infantil de la TV, ja van sortint anuncis suggerents per tal que la Carta als Reis estigui ben escrita i demanin la joguina més comercial (de fet els infants consideren que les joguines de la tele són millors tan sols pel fet de sortir per la pantalla quadrada)

Els nens no entenen de crisi, potser la visquin a casa i el seu pare hagués treballat a la construcció i ara no troba de cap manera un lloc de treball... però els petits no entenen d'economia.

El més interessant és intentar no utilitzar a la tele com el substitut d'un familiar o cangur que participi dels jocs dels més petits, que l'educació sigui la que nosaltres realment li aportem i no creguem que perquè el nen està veient dibuixos, aquests són sempre de contingut infantil, també cal tenir en compte que molts dels anuncis són bastant nocius i perillosos podent arribar a malmetre l'educació dels més petits per això és bo veure la televisió al costat d'ells perquè puguin saber llegir els continguts i fer-los també partícips d'un consum responsable.

Les TIC poden desenvolupar un paper innovador en l'educació, ja que poden permetre noves finestres al sistema educatiu. I poden servir de nexe entre l'escola i el món exterior. Les TIC també permeten ampliar el ventall de continguts i mètodes educatius a les aules.

Com usar la televisió per a l'educació?

Tenint en compte que els nens neixen i creixen envoltats de tecnologia, i que els mitjans de comunicació tenen un poder molt fort com a modeladors de la personalitat, és necessari educar els petits que entenguin i comprenguin diferents aspectes relacionats amb aquestes noves tecnologies.

L'educació audiovisual és imprescindible per combatre el poder que tenen els medis per mostrar la realitat que ells volen. És important que els nens siguin educats perquè puguin distingir entre la realitat de la TV i la realitat del carrer.

Un altre dels objectius de l'educació audiovisual ha de ser el de capacitar els nens perquè siguin crítics i madurs davant d'allò que veuen.

És cert que la comunicació audiovisual no ha trobat un lloc estable en els currículums dels alumnes (de fet no la trobat a la Família). Tanmateix és pot observar una recerca important de informació permanent per al professorat. Molt més marcada a les etapes de la secundaria. És per això, i ara em surt la vena de mare, que crec que l'acompanyament als nens de primària seria apropiat sobretot abans de les dates de Nadal. On és pogués treballar la lectura dels anuncis de joguines, que els nens puguin veure la diferència de ficció o realitat. Siguin crítics, i facin un consum responsable.

a+a+:

Article diari: El País 20/12/09

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

ESCOLA 2.0

Informació a la premsa de la meva ciutat
sobre l'ús de les Tic a les escoles

Dintre de la meva feina vaig aprendre que a nivell politic el que surt a la premsa et pot recolzar o fer-te molt mal. Unes de les meves tasques va ser fer el recull de premsa amb els temes relacionats a la nostra feina.

Així doncs entendreu que per "deformació" professional sempre intento complementar la meva tasca/estudi amb la recerca a hemeroteques d'articles que em poden ajudar a entendre des d'on partim o de quina situació estem, és a dir recerca per comprendre...

Llavors em vaig fer aquesta pregunta, què té l'ajuntament de la meva ciutat al seu arxiu?, però clar necessitava ser més concreta... volia saber des de que jo vaig començar l' estudi d'aquesta assignatura fins al dia d'avui. La recerca és bassa només en els diaris de caire local (bé doncs... el boletin com dirien alguns... però allà surt tot el que passa a Terrassa)

El resultat va ser aquest:

 El Punt, 06/09/09

Educació subvencionarà la compra de portàtils per als alumnes amb 150€

 El Punt, 08/09/09


Catalunya és l'únic lloc de l'Estat on les famílies hauran de pagar l'ordinador portàtil escolar

 Diari de Terrassa, 15/09/09

Con ordenadores pero sin Wifi en el IES Torre del Palau



 El Punt, 14/10/09

Experts debatran a Barcelona l'us de les tecnologies de la informació a l'escola


 Diari de Terrassa, 23/10/09

Los profesores reciben clases para adaptarse a la generación audiovisual


 El Punt, 05/12/09

Educació ajorna la introducció d'ordinadors a primària


 Diari de Terrassa, 15/12/09

30 millones de euros para digitalizar las aulas



Desprès de la lectura d'aquests 7 articles vaig poder treure aquestes conclusions:
La primera molt poc científica és que set no en són gaires.

(reflexió: si no en parlen gaire és que a nivell comunicatiu de moment no interessa a la societat segons les editorials d'aquests diaris...)

La següent conclusió és que l'ús de les TIC als centres educatius és ja un fet,

(reflexió: Possiblement més caire polític), és veu un intent a passes gegants per part de la Generalitat de disposar ordinadors per a nens a tot els centres escolars, de fet segons fonts del diari El Periodico, Catalunya es troba a la cua en els centres que disposen d'ordinadors a les aules.

Tanmateix el Govern espanyol va anunciar al maig d'aquest any que finalitza, una nova mesura que emmarca el projecte ESCUELA 2.0 del Ministerio de Educación, al que les aules del proper curs disposaran de pissarres digitals, connexió Wifi i cada alumne tindrà el seu ordinador portàtil

Com a estudiant de magisteri no em vull quedar amb la opinió de l'administració pública, sino que m'agradaria arribar al claustre, realment a la vida d'escola.

Per la finestra d'aquest claustre es poden veure mestres que utilitzen la formació per dominar les noves tecnologies, que fan un esforç per mantenir i/o millorar les seves competències digitals.

Molts mestres ja coneixen la tecnologia per a planificar i recolzar el seu ensenyament utilitzant l'ordinador com a eina de coneixement a més d'ensenyar als nens com utilitzar-lo per a aprendre.


Els diaris opinen que les TIC serveixen per augmentar la motivació dels alumnes, per fer deures a casa, per promoure estratègies actives i per desenvolupar l'autonomia i la responsabilitat de l'infant...

Nosaltres, com a mestres, li donem un a més a més. Es pot dir que aporta tot això que hem dit abans. Però el més important, és que ensenya a aprendre a aprendre, ens dona una eina per obrir un camp de coneixement necessari i, de moment, inacabable. A part d'afavorir el treball col•laboratiu i cooperatiu a l'aula.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

com montar el teu video


prueba.swf


Free file hosting from File Den

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Treball en grup: VIQUIPÈDIA


Sense dubtar ni una mica puc dir que la Viqui és molt útil per les tasques de un estudiant, poses un nom en concret i ja està la info més ràpida no és pot tenir. Sabem que és una bona eina en constant modificació i actualització.

Podem dir que té detractors i partidaris en el seu camp. El nombre de visites és molt gran, el seu model és bassa en la col.laboració de voluntaris escriptors que ofereixen de forma desinteressada el seu treball i coneixements. (Lo que se diria "por amor al arte ...")

Hi ha entrades sobre qualsevol tema, algunes entrades tenen temes tan especials que no trobaries mai en una enciclopèdia normal.

És una enciclopèdia en format digital, sense paper, sense enquadernació...

Segons un estudi del 2005, de la revista Nature, es va comparar la Viquipèdia amb l'Enciclopèdia britànica i el resultat era que la qualitat era molt semblant. Amb la millora que la Viquipèdia corregeix els errors en temps real ja que els mateixos col·laboradors són correctors.

Si em de trobar un punt dèbil, podríem dir que les persones que editen no han de demostrar uns coneixements o ser un expert en el tema i diguem que ningú es fa responsable del possibles errors. ( Encara que has de registrar-te per poder editar...) la informació no ha estat confirmada, sí que existeix una revisió per part d'un grup (sobre tot per evitar gracietes o paraules passades de voltes, però puc assegurar que tarden minuts en ser eliminats)

La Enciclopèdia Britànica, que li surt foc pels queixals, opina que la Viqui és fluixa i que els seus articles semblen escrits per nois d'institut. És cert que alguns texts són massa col.loquials, però és això el que fa que pugui ser més fàcil de llegir (qui vulgui un estudi precís potser haurà de consultar d'altres pàgines més tècniques)La Viqui serveix per tenir una visió de conjunt del tema cercat.

Gràcies a la pràctica en grup nosaltres hem col.laborat amb una entrada sobre activitats extraescolars, prova superada!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

NOV 09 - ACTIVITAT 1: CONFERÈNCIA (E. Bosch)


El passat dilluns vam gaudir de la presència de l'Eulàlia Bosch a la nostra facultat, ja que ens va oferir la conferència titulada: FER DE MESTRE.
Eulalia Bosch és filosofa i professora Ha escrit diversos llibres, articles… relacionats amb el món de l'educació.
La seva experiència fa que conegui molt bé el món educatiu i tots els membres que es troben (els mestres, els alumnes, els infants, les famílies)
"Fer de mestres", el perquè d'aquesta conferencia és entenedor. Comencem un camí, és més que una professió ja que necessita d'una reflexió constant.
S'ha d'entendre l'ofici i reflexionar-hi, tenint en compte que aquest ofici està relacionat amb el conjunt total de la societat. Eulalia Bosch ens fa reflexionar sobre quin és el rol de l'adult com a educador dels nens i nenes, i el com hi ha un procés constant d' autoaprenentage ja que gràcies als nens podem ampliar el nostre coneixement. Parla de la interacció entre mestre-alumne. Tan mateix, tenint en compte que els nens estan creixent i alhora que nosaltres també creixem com a mestres. De fet la filosofia de la ponent és valorar molt més la paraula del nen, ens fa veure que no només són nens, sinó que gràcies a ells podem ampliar el nostre coneixement. Els nens i els adults aprenem junts.
Ens ha parlat de l'Any Cerdà, un projecte que dóna molta importància a les escoles, i en el que aquestes han estat incloses dins el mapa de la ciutat.
L'Eulàlia fa referència a la següent pàgina: www.anycerda.org
Una pàgina web on podem trobar els llocs peculiars que identifiquen la ciutat.
En referència a aquesta aportació just aquesta setmana podem llegir un article relacionat al diari "el pais"
També l'escriptora fa referència a les Arts ( la pintura, l'escultura, l'arquitectura i la música).
-cal dir que a la meva visita a l'escola El Puig, també vaig poder sentir l'aportació de l'Eulalia Bosch com a referència al treball de projectes, en concret de l'artista Oteiza -Les arts mantenen oberta la curiositat dels nens. Permeten emocionar-se, aconseguir que la curiositat obri la porta del món dels nens i nenes.
E. Bosch planteja les experiències i relacions quotidianes com a factors importants a la tasca educativa, i ens dona la visió dels infants com a referent constant.
Quan parlem d'educació escolar cal tenir present que aquests nens estan davant nostre per a créixer.
La seva etapa de creixement és diferent per a tothom.No oblidem que compartim un camí amb ells, creieu que som companys de viatge?

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments


competencies:
(per aprendre a...)
.-ser i actuar de manera autònoma
.-pensar i comunicar
.-descobrir i tenir iniciativa
.-conviure i habitar el món

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

WEB 2.0


La web 2.0. es, simplificadamente, un movimiento que pretende convertirse en una actitud (estética y tecnológicamente) y que se caracteriza por estar abierto a las últimas tendencias y a todos los avances técnicos posibles con el fin de facilitar al usuario la navegación y hacer que su experiencia en Internet sea lo más rica posible.
Pero, sobre todo, la web 2.0. es una cosa: es la participación de los usuarios en Internet

He trobat aquesta definició a internet, no és una definició perfecta, de fet no crec que ningú tingui una definició perfecte de Web 2.0

Tal i com ens deixa veure les imatges treballades a classe, la web 2.0 és sobretot la participació de l’usuari. Compartició de fotos, vídeos, continguts i gustos en general.Tot, continguts de l’usuari i continguts creats per l’usuari, l’usuari té el poder.

(oposat a la web 2.0 seria un diari de paper, on la informació té una única direcció).

La Web 2.0 és una forma de referir-se al canvi produït a internet, ara bi-direccional, liderat per una serie de serveis i que alhora permet que l’usuari d’un servei a la vegada fos autor del mateix.

objectiu: Col.laborar i compartir.

comentari imatge:
(...)
L'any 2009 molta més gent taronja!!! realment ha canviat la imatge, la gent que no publica res a la xarxa ja és una minoria. Ara hi ha molta brossa, hi ha menys qualitat


TROBA LES 4 DIFERÈNCIES entre W1.0 i W2.0 :
  • .-els usuaris també poden pujar cosesper ex. wikipedia, pàg web, youtube, flick per penjar fotos a l'abast de tothom, bloc// tots podem editardiferencia entre compartir i publicar
  • .- els continguts, abans bàsicament escriure, els continguts deixen de ser textuals i passen a ser multimèdia (eines més versàtils)
  • .- RSS
  • .-CONEXIÓ ENTRE USUARIS ens comuniquem mitjançant facebook, amb xarxes d'"amistats" que ens uneixen-en relació al accés de la informació, sindicació de continguts, et dona una informació més ràpida de la info."tiulars de informació". Jo vaig cap a la info i la info ve cap a mi. Hi ha mecanismes que fan que la info vingui cap a mi, per ex. llista de blocs (gadget de blogger) ens arriba la ultima intervenció de la llista. (subscriure't a la pàg, quan hi ha una actualització tu rebs una informació. Llista de distribució, un altre exemple, una llista de correu de gent interessada per aquest tema (per interessos comuns)eines que et permeten accedir a una informació (per ex infojobs, que t'apuntes i dius els teus interessos i t'arriba info diferents)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

posits

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

PILARÍN BAYÈS

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Pràctica slideshare:ppt

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Anunci de TV

He triat l'anunci de la campanya de Renault Megane GT perque m'ha cridat l'atenció certs aspectes i recordo la seva polèmica del moment sobre el significat que la gent li volia donar i el seu surrealisme, quan en el fons no hi ha tal significat. Però primer fem-li una ullada...



L'escenari de l'anunci és una carretera situada en un entorn màgic i imaginari (implícit pels colors pastís i per la presència d'un fada just a l'inici de l'espot). En un paisatge que el conductor del Megane pot triar els elements que vulgui per aconseguir que la carretera sigui una mica més complicada.
I aquest és
el missatge: Per què? Doncs perque amb el Renault Megane no hi ha viatge difícil, cap carretera es complicada, tot és un somni i plaer que tu tries. Per moltes complicacions que triïs tant es, Megane es capaç d'esquivar tots els imprevistos de la carretera sense possibles exposicions a perills per al conductor. Així que ja que saps: "Tria el camí difícil".

Després m'agradaria destacar a qui va dirigit aquest anunci. És obvi que quan es planteja un anunci té
un destinatari en aquest cas és un segment de la població molt concret: Masculí, sense càrregues familiars, no hi ha ningú més al cotxe. Situat entre els 25 i els 40 anys, cal fixar-se en el conductor i amb la música que és molt característica i fa de nexe d'unió entre el protagonista i el fil conductor de l'anunci. És evident que no és un pur acompanyament. És la banda sonora de la pel.lícula LA HISTÒRIA INTERMINABLE (1984) que és el paradigme de la fantasia, fins i tot el protagonista havia de salvar el regne de fantasia...

No es fa énfasi ni en les prestacions, ni en la potència del cotxe, ni en la velocitat, es a dir està pensat per una gent que controla la seva vida amb seguretat i que sap molt be el que vol, sigui en un cotxe o en altres coses. Quan l'hostessa li diu:"- y algo más?" no hi ha dubte, no s'ho ha de pensar, per tant qui s'identifiqui amb ell no pot dubtar, és el seu cotxe!

EL FUNCIONAMENT DE LA PUBLICITAT
El treball a classe de la sessió d'anuncis, em va fer reaccionar la part de cervell que tinc adormida i acostumada a totes les informacions que entren sense demanar permís.
Realment em pensava que coneixia els mecanismes de funcionament de la publicitat, el seu llenguatge, les seves intencions, la manera com actua sobre nosaltres avui...És d'aquest tema que ens parla el documental adjuntat, "Un forat a la butxaca", de com ens influencia la publicitat en el nostre dia a dia i de com a la societat més jove es senten atrets per un producte anunciat a la TV per el que aquest producte li està oferint. És a dir no és una realitat sino que aquesta publicitat pretén que l'espectador s'identifiqui amb una realitat idilica, o es vegi reflectit en aquell esportista que admira. també solen oferir formules barates per resoldre els seus problemes de timidesa i inseguretat.
L'anunci, pretén la identificació amb els somnis i desitjos, el que volen ser i no són...
És necessari tanmateix l'educació audiovisual a l'escola, per que els nens i nenes tinguin instruments de defensa i maduresa en front els missatges subliminars que els arriba constantment i que entren sense demanar permís per una finestra de casa, la TV. Educant a l'escola podem aconseguir ciutadans més crítics que decideixin que comprar i que ningú parli per ells.
Edu3.cat


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

PARLAR EN PÚBLIC




En algunes professions és més habitual parlar en públic que en d'altres, l'ensenyament i nosaltres com estudiants de Grau de Magisteri ens trobarem en moltes situacions davant de grup de nens i nenes, grup de companys i companyes de la professió o pares i mares dels nostres alumnes

En aquell moment no ens pot tremolar la veu, no ens podem possar nerviosos…

El primer pas que hem de donar és conèixer-nos a nosaltres mateixos, acceptar-nos tal i com som i tenir una idea clara de com ens veuen, ens escolten i ens senten els receptors del missatge.

Els tres canals d'entrada de la comunicació per part del receptor són veure, escoltar i sentir. És important tenir una idea clara del que jo vull comunicar, cap a on anem..., cap a on desitgem anar... i fins a quin punt podem arribar; i a partir d'aquí..., impulsar amb energia tots els mecanismes de la Comunicació Personal.

Hem de tenir clara la diferència entre parlar: dir alguna cosa i comunicar: dir alguna cosa a algú al qual volem fer arribar un missatge. Ens expressem mitjançant la paraula, verbal o escrita, utilitzem un tipus de llenguatge concret, per exterioritzar el que se sent i el que es pensa.

Tindrem en compte el fons i la forma. El fons és el que comunicaré, on jo vull arribar, la forma la manera de fer-ho.

partim de saber que no tot el que s'explica arriba a l'auditori, orientativament ens han dit que retenim: el 10% del que es llegeix, el 20% del que se sent, el 30% del que es veu, el 50% del que es veu i se sent.

Vet aquí l'important de l'oratòria, i més si es recolza en els mitjans audiovisuals.

Ja hem comprès que hem de realitzar una presentació oral sobre un tema en particular. Ara hauríem de considerar alguns d'aquests punts abans de preparar la nostra presentació:

QUI, QUE I COM…
1. Quin tipus de presentació serà: transmetre una informació o persuadir els oients?

2. Què volem aconseguir en posar-nos davant del públic?

3. Qui formen el nostre públic i quina serà la seva actitud respecte a l'orador i al tema No és el mateix un públic a favor, que un públic en contra, el que està en el primer cas farà atenció d'entrada, el segon cas hem de guanyar el seu interès.


Quan un orador es posa dret per parlar, és precís que conegui bastant a fons a seu pÚblic: companys de treball, professors, pares, alumnes, etc.

Ha de considerar el nivell d'interès que el seu públic tindrà en el tema, així com les possibles predisposicions que puguin tenir.


1. De quanta informació i material disposa? Informar-se, llegir sobre el tema, etc.

2. Quant durarà la presentació? Depèn del públic; però conferències, xerrades, reunions de pares en els col·legis; entre 30 i 45 minuts, més es fa pesat i menys molt breu, ens podem quedar curts.

3. Assessorar-se d'altres persones, que hagin treballat el tema o tinguin relació amb el nostre.

4. A la sala el que més sap sobre el tema és l'orador. No improvisació, decidim amb la major antelació possible quin serà el tema central de la nostra presentació, a fi de donar temps perquè les nostres idees creixin al voltant.

Durant el període intermedi, apunti les idees en fitxes, a mesura que se'ns vagin ocorrent o que vagin sorgint de les lectures realitzades sobre el tema -en aquesta fase, encara no és necessari classificar-les per ordre. Seleccionem els fets i els arguments que estan estrictament relacionats amb el tema, recordant que l'oient, a diferència d'un lector, no té temps per ingerir nombrosos fets i xifres. Si presentem estadístiques, fem-ho a través d'un mitjà visual no en format paper repartit entre el públic, perquè es distreuen llegint i perden el fil argumental.

Quan ja tenim suficient informació ens posem a redactar el nostre treball:

a) Introducció: Impactant (Anècdota, o pregunta retòrica, etc.) amb una durada aproximada de 10/15% de la intervenció.

b) Desenvolupament: Ordenat, (Seguint l'estructura i l'esquema que ens hàgim preparat.) És molt bo que intercalem anècdotes i acudits (si tenim l'art d'explicar-los bé). 70/80 %.

c) Recapitulació o desenllaç: Conclusió i comiat. Impactant. 10/15%. Important reformular, ja que així podem deixar emprenta de la nostra exposició.

Hi ha diferents teories sobre si el text l'hem de portar tot escrit, o un esquema amb les principals idees. Jo crec que depèn de l'orador, de la capacitat de memòria que tingui i de l'acte per si mateix; si el portem tot escrit sempre podrem recórrer al text, per si ens quedem en blanc.

També s'han de tenir en compte els següents apartats:

1. Ens hem gravat diverses vegades, per evitar: ser monòton, vocalitzar…

2. Utilitzar faristol, si estem dempeus.

3. Cuidar la presència, anem el més ben vestits posible.

4. Respirar profundament. Beure aigua sempre que tinguem set, ens aclarirà el coll.

5. Relaxar-se; nosaltres sabem més que ningú d'aquest tema.

6. Cal dirigir-se als oients.

7. Cal utilitzar les paraules més senzilles que expressin les nostres idees amb claredat.

8. Parlar a poc a poc i amb major claredat que en una conversa normal. Pot preguntar si els que hi ha el fons de la sala poden sentir-lo.

9. Mirar al públic mentre parla als ulls. És important establir una relació amb ells i veure com reaccionen.

10. Utilitzar les mans per emfatitzar algun punt concret, i per donar vida a la comunicació

11. Eviti els tic, (tocar-se el cabell|pèl, treure's les ulleres, etc.)

12. És molt bo llegir cites que recolzin el nostre discurs

13. No utilitzar frases llargues.

14. Si hi ha precs i preguntes, contesti pausadament, sigui breu. Si algú està en contra del seu argument, no entre en polèmica, és la seva opinió.


Hem comprès que parlar en públic és simplement qüestió de pràctica i tècnica. L'orador es fa i pot treballar per millorar les seves capacitats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Descripció companya de classe


És molt difícil definir les qualitats de la Sara, així i tot m'agradaria destacar alguns aspectes que em van cridar l'atenció el dia que la vaig conèixer. El primer que presenta a la Sara és els seus ulls.

Sense un color definit – tinc la teoria que predomina el color del seu estat d'ànim – ¼ part de verd muntanyenc, ½ part de marró fangós, una mica de turquesa de l'aigua lliure i un punt de grisós com les pedres del camí.

Com ja veieu una diversitat de colors ens presenta els seus ulls, i a la vegada la seva persona…

Una dona amb esperança,tan mateix ha dedicat temps a l'educació del lleure, monitora d'esplai fins a la medul·la ...demostra tenir les qualitats i actituds que la capaciten com a tal.

Em sembla important destacar algunes:

Ella és una persona comunicativa ja que té cura de les persones, em vaig adonar quan a la primera classe, ella se'n recordà del meu nom. Això és típic de una bona monitora que sap que els nens i nenes de l'esplai els agrada que els cridin pel nom, els valorin i apreciïn com a individu.

Ella és relacionadora, ja que afavoreix l'amistat i l'optimisme. La Sara té molts amics i amigues, el seu cor és tan gran que encara pot acollir molts més. Treballa en equip, aportant les seves idees i és oberta a les idees dels altres.

Finalitzo aquesta descripció dels colors de la Sara, proclamant que és como una caixa de l'Alpino. Té colors freds i càlids, blaus i vermells,que la fan viure en harmonia.

Els colors de la natura predominen el seu caràcter, muntanya, pedra, terra, fang, aigua...

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Funcionament de la publicitat

Edu3.catEl treball a classe de la sessió d'anuncis, em va fer reaccionar la part de cervell que tinc adormida i acostumada a totes les informacions que entren sense demanar permís.Realment em pensava que coneixia els mecanismes de funcionament de la publicitat, el seu llenguatge, les seves intencions, la manera com actua sobre nosaltres avui...És d'aquest tema que ens parla el documental adjuntat, "Un forat a la butxaca", de com ens influencia la publicitat en el nostre dia a dia i de com a la societat més jove es senten atrets per un producte anunciat a la TV per el que aquest producte li està oferint. És a dir no és una realitat sino que aquesta publicitat pretén que l'espectador s'identifiqui amb una realitat idilica, o es vegi reflectit en aquell esportista que admira. també solen oferir formules barates per resoldre els seus problemes de timidesa i inseguretat.L'anunci, pretén la identificació amb els somnis i desitjos, el que volen ser i no són... És necessari tanmateix l'educació audiovisual a l'escola, per que els nens i nenes tinguin instruments de defensa i maduresa en front els missatges subliminars que els arriba constantment i que entren sense demanar permís per una finestra de casa, la TV. Educant a l'escola podem aconseguir ciutadans més crítics que decideixin que comprar i que ningú parli per ells.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

La informàtica que ens envolta


La informàtica està entrant a les nostres vides i el nostre voltant és digitalitza.

A les ultimes dècades el món de la informàtica a avançat a pas de gegants. Encara que aquests ordinadors ens assemblin pasadíssim de moda no fa tant eren considerats d'última generació. Abans la informàtica és reduïa a la feina, després és va popularitzar l'ordinador personal a l'ús domèstic per tota la família. Ara que tot és més barat ha arribat la informàtica que ens envolta des d'enviar un sms o rebre un correu electrònic, passant per les imatges en Tdt i la música en MP3.

Es la informàtica que s'adapta a nosaltres i no a l'inrevés (per exemple les cases domòtiques), o fins i tot els xips implantats sota de la pell, per localitzar persones per exemple.

Cada vegada els aparells són més petits i els ordinadors més invisibles, més petits... de l'ordinador de sobretaula al portàtil, fins portar un xip a la roba o a la pell. Trobarem l'equilibri entre la informàtica que ens facilita la vida i la llibertat??.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Creació d'una presentació amb Google Docs

Sessió 3: Gestió de la informació.
De cercadors d'Internet n'hi ha molts, però només google és utilitzat arreu del món i en moltíssims idiomes. Recordava alguna cosa del perquè del seu nom. Per això utilitzant la mateixa eina que ens ofereix he escrit al quadre : "per què li van dir google".
Sortir de la paraula Googol, un googol és un nombre 1 seguit de 100 zeros, per una equivocació és dirà Google.
L'any 1996, Larry Page i Sergey Brin, eren dos estudiants que es van fixar que la informació de la xarxa a internet circulava de manera caòtica. Per tal de ordenar tot aquest embolic se'ls va ocurrir de crear una mena de pàgines grogues d'internet. Es va adonar que la xarxa tenia un aspecte de teranyina. Ja que les pàgines d'enllaços o links conduïen a d'altres pàgines i estirant dels fils es podrà arribar gairebé a tots els llocs d'Internet. A les hores van inventar uns programes informàtics que ordenaven totes les pàgines alfabèticament.
Google s'ha convertit en una de les empreses estrella de la red i ha fet milionaris als seus creadors (gràcies als enllaços de patrocinadors).
Però Google no és només un cercador, també ofereix altres serveis com ara el Google earth. El que de veritat fa competitiu a Google és el paquet de programes que serveixen per fer pàgines web, utilitzar fulls de càlcul, crear la teva agenda personal o fins i tot crear fitxers de text. Totes aquestes aplicacions són gratuïtes i accessible des de qualsevol ordinador del món.
Amb el Google és més dificil que és perdi la informació com si la guardessis al teu disc dur i a més pots consultar la teva informació/docs des d'altres ordinadors.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

El món digital a l’escola: Les biblioteques escolars

El món digital inclou una gran quantitat de continguts educatius (coneixements), que cal explorar i conèixer. Internet ens ofereix la possibilitat de portar a la pràctica projectes amb centres d'altres ciutats, accedir a portals especialitzats, visionar documentals i pel·lícules, compartir la redacció de documents, etc. Per tal de poder treballar còmodament convé conèixer els recursos digitals existents i poder-los integrar a la nostra feina. Això requereix esforç i aprenentatge de les noves eines TIC.

Donem un cop d'ull a l'apartat de la biblioteca digital, què podem trobar-nos-hi…?

  • Materials de consulta i de referència: enciclopèdies, diccionaris, atles,....
  • Tutorials: materials educatius organitzats en forma de guia ordenada amb els continguts d'aprenentatge i les instruccions per realitzar les activitats. És el que s'entén per materials d'autoaprenentatge
  • Exercitacions: activitats del Jclic, unitats didàctiques, materials elaborats amb quaderns virtuals
  • Instruments de creació i dibuix
  • Calculadores, traductors, eines de la web 2.0 (blocs, wikis, etc)...

Una nova finestra que queda oberta, a un nou món- el de la mediateca – fora de 4 parets i de vegades fora de l'ambient escolar, és a dir l'alumne queda obert a xarxes de coneixement i informació sense un controlador in situ, (li podem dir adult).

Aquest món potencia l'alumne autodidacta amb ansies de saber, però no oblidem que sense les directrius d'un mestre que abans ha mostrat a la classe els valors, la responsabilitat, i l'adequació de l'ordre de la informació. I així l'alumne ha estat preparat per ser un receptor selectiu d'informació.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Llenguatge, comunicació oral i escrita

El llenguatge és el instrument que ens servim els humans per comunicar els nostres sentiments, desitjos, estats d'ànim, experiències necessitats…

Els homes i les dones utilitzem preferentment el llenguatge de la paraula en les seves dues branques, la oral i la escrita.

Quan parlem de comunicació oral, pensem en missatges per medi de la paraula parlada.

Per portar a terme la comunicació oral ens fem servei del llenguatge (el que intentem que el nostre receptor origen conegui)

La comunicació oral no està reduïda al camp de la família, amics,... sinó que també de vegades la necessitem per l'escola, presentacions, entrevistes de treball... que necessiten major precisió i responsabilitat en el que diu. Tan mateix es reforçarà amb la comunicació no verbal (els missatges que dona el nostre cos: ulls, cara, mans, to de veu, etc.)

D'altra banda, parlem de la comunicació escrita, consisteix en la transcripció de missatges mitjançant la escriptura. Millora la nostra comunicació l'ús correcte de l' idioma, ja que ens ajudarà a fer-nos entendre a la nostra activitat diària. Conseqüència, val la pena esforçar-se per vèncer els obstacles o dificultats que sorgeixen a l'hora d'expressar-se el nostre sentit, per tal de que no hi hagi diferències en el que pensem i el que escrivim. Hem de intentar expressar correctament el màxim de idees amb el mínim de paraules. Ës a dir no ens podem expressar en espiral, donant voltes i voltes al nostre raonament

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

No verbal


El llenguatge no verbal, és caracteritza per els gestos corporals, la dicció i l'accentuació i el comportament no verbal lligat a la manera de posicionar-se.

No és quelcom innat de fet; ja que gent d'una similar cultura, societat, família... tenen senyals no verbals similars i a més les aprenen de pares a fills.

És un llenguatge no intencionat, no l'utilitzem conscientment. El nostre cos moltes vegades parla per si sòl, és a dir ens delata si el missatge és incoherent.

El llenguatge no verbal és comunicar-se a través del cos – cara, cos, mans..- conèixer el que expressa ajuda a l'hora de poder ser un bon comunicador i transmissor. El cos té el seu propi llenguatge, és un idioma mut, sense paraules, però que ajuda a la comunicació.

És un fet que les paraules poden enganyar, però el nostre cos ens pot delatar... de fet les paraules poden dir una cosa i el cos contar una altra història.

La opinió sobre una persona es forma al primer minut de conèixer-la, i no intervé ni la lògica ni la raó... és el que el seu cos ens ha dit de ella.

Com a bons comunicadors intentarem fer coherent "allò que diem", amb "allò que sentim", amb "allò que expressem". No diem que sigui fàcil, però si que ho hem de treballar i ser conscients per tal d'arribar al nostre objectiu, una presentació de pares, una tutoria o un equip de futbol.

El bon comunicador neix o no neix i és fa (construcció), i està en constant aprenentatge. Ja que el seu estat d'ànim, la seva formació – que el dona seguretat – estan en constant evolució i segurament aprofita els seus punts forts com a bon medi comunicatiu

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

AUDACITY PRÀCTICA 3

POWER POINT PAS A PAS
La pràctica de l'àudio al bloc he intentat solventar-la amb els recursos de la web, buscant dintre de la xarxa he trobat indicacions de com poder pujar el document mp3.
Tot i això em sap greu el preu que he hagut de pagar, m'explicaré... després de l'estona de recerca i de finalitzar la pràctica... m'he adonat que dintre del bloc a quedat incrustada una cunya publicitària.

de fet, del que protesto públicament és de no haver pogut triar, és ha dir un "vull acceptar aquestes condicions".

És cert que he aprofitat un recurs d'una pàgina web, que aquest era gratuït i que m'ha solucionat el meu "problema", però m'agrada escollir i ser lliure... i ara em sento una mica venuda.
Quantes vegades pengem publicitat, metaforicament parlant, perquè ens agrada una roba, el necessitem per la Universitat o ens el donen gratis.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

SESSIÓ GIMP 2








  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

SESSIÓ GIMP 1

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

GRIS

El fantàstic món informàtic queda obert a la meva vida quan em vaig independitzar.

A casa no tenia ordinador.

Pot ser caldria anar en ordre… i us podreu fer una idea del tot.

Quan anava al cole, vaig fer EGB, ells consideraven que la millor activitat per a una nena de 10 anys era mecanografia, és a dir que carregàvem una Olivetti de l’escola a casa i de casa a l’escola…

De moment... res de classe d’informàtica, com anècdota cal dir que podíem entregar els treball escrits a mà i bona lletra!! (D’aquelles lletres rodonetes que omplen de seguida)

A l’arribada a l’ institut ens proposen fer com EATP, és a dir 1hora a la setmana, l’assignatura de música-informàtica.

La nostra tasca primera va ser treure un “beep” sonor a l’ordinador. Durant dos setmanes ens colàvem a la sala d’ordinadors, i...

Beep, beep i beeeep... després la van tancar amb clau.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments