AQUAREL.LA

És veritat que els éssers humans ens distingim de la resta d'animals per que ens comuniquem, és a dir podem expressar-nos. No podem pensar que comunicació és només veure dos individus parlant (emissor i receptor). El concepte no és del tot correcte, no existeix una sola forma de comunicació. Els humans expressem sentiments, pensaments i emocions, però ens recolzem en la paraula, els gestos…

Al nostre dia a dia necessitem comunicar-nos, el gran comunicador és converteix en el guru de la societat actual.

Estem dintre d'un tsunami comunicatiu, ens entra pels pors de la pell, i tot i això encara hem d'aprendre molt sobre aquest tema. Durant aquest quadrimestre ens hem adonat de la importància d'aprendre sobre el fet comunicatiu i tanmateix recuperar bones tasques de la comunicació.

Les pràctiques han estat genials... recitació, lectures, debat i exposicions ens han fet tremolar i ens ha generat la necessitat de millorar la nostra comunicació.

Com trencar el absolut silenci que genera veure't davant de tothom. Els seus ulls giren cap a la teva persona i esperen que comencis. Són uns segons interminables d'expectació fins que aconsegueixes despegar els llavis i deixes sortir una veueta de dintre teu. El cor et va a mil per hora, les mans giren i tremolen amb vida pròpia... i encara només sents un pensament (o més si ets una mica hiperactiu) – "si us plau Esther tranquil·litzat... no, no surtis corrents".

I et tornes a repetir en el cap els consell del llibre que has llegit (recordo a tots que la idea de Dalí de imaginar a tot el públic amb un cagarro al cap no és dolenta...). Com si una recepta de cuina és tractés, creus no haver-te deixat cap ingredient i repasses mentalment...

• Tinc un bon guió? – sí!
  
• M'he après de memòria la estructura? –sí!
  
• He assajat suficient –sí?...
  
• He dormit bé, he anat al servei i m'he pres una til·la (no importa l'ordre en que ho facis).
  

Vaig descobrir que mirar a una persona afable que veiés el seu somriure i imaginar-me que només parlava a aquella persona era una bona tàctica.

Després de l'exposició una auto-avaluació, i a més preguntes als amics la seva opinió i d'ara endavant aprofitar les oportunitats de que es presentin per parlar en públic. Encara que fa respecte al principi és l'única manera de perdre la por.

L'assignatura ha estat clarificadora i ens ha presentat el valor pedagògic de la comunicació, els mestres del demà hem de tenir característiques d'un bon comunicador (jo dic que s'han d'assemblar a una carta Pokemon, senzilla, clara i que capta l'atenció de l'infant...).

És per això que proclamo GRAN COED... ajuda'ns al dia demà ser grans comunicadors populista com la Belen Esteban, populars com l'Andreu Buenafuente, i si us plau no ens deixeu caure en la tentació de creure'ns que no podem fer arribar el missatge de l'educació a les noves generacions!!

Si us plau Gran COED, que el dèu Pikachu ens ajudi!!

Que així sigui!

Pd: Us deixo un tast de les entrades que he triat com més representatives de l'assignatura COED

TELEVISIÓ I EDUCACIÓ

Reflexió sobre la televisió i els anuncis que la època de Nadal ens porta.

LES 6 W
Argumentació de la tècnica 6W per tal d'afavorir una bona comunicació/exposició

• 
• 
• 
• 
• 

El poder de la televisió sobre totes les persones que la veuen, és il·limitat i ara en especial es fa més fort en disposar els nens d'espai de vacances del col·legi, el temps fred no convida a fer moltes activitats a l'aire lliure i els pares o avis que se'ls cuiden no poden invertir gaires vegades tot el temps en ells (Conciliació laboral pares).

Cada dia els anuncis de la tele estan més estudiats, els enfoquen a cada públic a les franges horàries més adequades, l'esperit de consum regnan influeix en l'educació.

És la invasió d'anuncis per a tots els gustos, a l'hora de l'esmorzar, entre dibuix i dibuix, mentre els nens esmorzen i veuen la programació infantil de la TV, ja van sortint anuncis suggerents per tal que la Carta als Reis estigui ben escrita i demanin la joguina més comercial (de fet els infants consideren que les joguines de la tele són millors tan sols pel fet de sortir per la pantalla quadrada)

Els nens no entenen de crisi, potser la visquin a casa i el seu pare hagués treballat a la construcció i ara no troba de cap manera un lloc de treball... però els petits no entenen d'economia.

El més interessant és intentar no utilitzar a la tele com el substitut d'un familiar o cangur que participi dels jocs dels més petits, que l'educació sigui la que nosaltres realment li aportem i no creguem que perquè el nen està veient dibuixos, aquests són sempre de contingut infantil, també cal tenir en compte que molts dels anuncis són bastant nocius i perillosos podent arribar a malmetre l'educació dels més petits per això és bo veure la televisió al costat d'ells perquè puguin saber llegir els continguts i fer-los també partícips d'un consum responsable.

Les TIC poden desenvolupar un paper innovador en l'educació, ja que poden permetre noves finestres al sistema educatiu. I poden servir de nexe entre l'escola i el món exterior. Les TIC també permeten ampliar el ventall de continguts i mètodes educatius a les aules.

Com usar la televisió per a l'educació?

Tenint en compte que els nens neixen i creixen envoltats de tecnologia, i que els mitjans de comunicació tenen un poder molt fort com a modeladors de la personalitat, és necessari educar els petits que entenguin i comprenguin diferents aspectes relacionats amb aquestes noves tecnologies.

L'educació audiovisual és imprescindible per combatre el poder que tenen els medis per mostrar la realitat que ells volen. És important que els nens siguin educats perquè puguin distingir entre la realitat de la TV i la realitat del carrer.

Un altre dels objectius de l'educació audiovisual ha de ser el de capacitar els nens perquè siguin crítics i madurs davant d'allò que veuen.

És cert que la comunicació audiovisual no ha trobat un lloc estable en els currículums dels alumnes (de fet no la trobat a la Família). Tanmateix és pot observar una recerca important de informació permanent per al professorat. Molt més marcada a les etapes de la secundaria. És per això, i ara em surt la vena de mare, que crec que l'acompanyament als nens de primària seria apropiat sobretot abans de les dates de Nadal. On és pogués treballar la lectura dels anuncis de joguines, que els nens puguin veure la diferència de ficció o realitat. Siguin crítics, i facin un consum responsable.

a+a+:

Article diari: El País 20/12/09

• 
• 
• 
• 
• 

Informació a la premsa de la meva ciutat
sobre l'ús de les Tic a les escoles

Dintre de la meva feina vaig aprendre que a nivell politic el que surt a la premsa et pot recolzar o fer-te molt mal. Unes de les meves tasques va ser fer el recull de premsa amb els temes relacionats a la nostra feina.

Així doncs entendreu que per "deformació" professional sempre intento complementar la meva tasca/estudi amb la recerca a hemeroteques d'articles que em poden ajudar a entendre des d'on partim o de quina situació estem, és a dir recerca per comprendre...

Llavors em vaig fer aquesta pregunta, què té l'ajuntament de la meva ciutat al seu arxiu?, però clar necessitava ser més concreta... volia saber des de que jo vaig començar l' estudi d'aquesta assignatura fins al dia d'avui. La recerca és bassa només en els diaris de caire local (bé doncs... el boletin com dirien alguns... però allà surt tot el que passa a Terrassa)

El resultat va ser aquest:

 El Punt, 06/09/09

Educació subvencionarà la compra de portàtils per als alumnes amb 150€

 El Punt, 08/09/09

Catalunya és l'únic lloc de l'Estat on les famílies hauran de pagar l'ordinador portàtil escolar

 Diari de Terrassa, 15/09/09

Con ordenadores pero sin Wifi en el IES Torre del Palau

 El Punt, 14/10/09

Experts debatran a Barcelona l'us de les tecnologies de la informació a l'escola

 Diari de Terrassa, 23/10/09

Los profesores reciben clases para adaptarse a la generación audiovisual

 El Punt, 05/12/09

Educació ajorna la introducció d'ordinadors a primària

 Diari de Terrassa, 15/12/09

30 millones de euros para digitalizar las aulas

Desprès de la lectura d'aquests 7 articles vaig poder treure aquestes conclusions:
La primera molt poc científica és que set no en són gaires.

(reflexió: si no en parlen gaire és que a nivell comunicatiu de moment no interessa a la societat segons les editorials d'aquests diaris...)

La següent conclusió és que l'ús de les TIC als centres educatius és ja un fet,

(reflexió: Possiblement més caire polític), és veu un intent a passes gegants per part de la Generalitat de disposar ordinadors per a nens a tot els centres escolars, de fet segons fonts del diari El Periodico, Catalunya es troba a la cua en els centres que disposen d'ordinadors a les aules.

Tanmateix el Govern espanyol va anunciar al maig d'aquest any que finalitza, una nova mesura que emmarca el projecte ESCUELA 2.0 del Ministerio de Educación, al que les aules del proper curs disposaran de pissarres digitals, connexió Wifi i cada alumne tindrà el seu ordinador portàtil

Com a estudiant de magisteri no em vull quedar amb la opinió de l'administració pública, sino que m'agradaria arribar al claustre, realment a la vida d'escola.

Per la finestra d'aquest claustre es poden veure mestres que utilitzen la formació per dominar les noves tecnologies, que fan un esforç per mantenir i/o millorar les seves competències digitals.

Molts mestres ja coneixen la tecnologia per a planificar i recolzar el seu ensenyament utilitzant l'ordinador com a eina de coneixement a més d'ensenyar als nens com utilitzar-lo per a aprendre.

Els diaris opinen que les TIC serveixen per augmentar la motivació dels alumnes, per fer deures a casa, per promoure estratègies actives i per desenvolupar l'autonomia i la responsabilitat de l'infant...

Nosaltres, com a mestres, li donem un a més a més. Es pot dir que aporta tot això que hem dit abans. Però el més important, és que ensenya a aprendre a aprendre, ens dona una eina per obrir un camp de coneixement necessari i, de moment, inacabable. A part d'afavorir el treball col•laboratiu i cooperatiu a l'aula.

• 
• 
• 
• 
• 

prueba.swf


Free file hosting from File Den

• 
• 
• 
• 
• 

Sense dubtar ni una mica puc dir que la Viqui és molt útil per les tasques de un estudiant, poses un nom en concret i ja està la info més ràpida no és pot tenir. Sabem que és una bona eina en constant modificació i actualització.

Podem dir que té detractors i partidaris en el seu camp. El nombre de visites és molt gran, el seu model és bassa en la col.laboració de voluntaris escriptors que ofereixen de forma desinteressada el seu treball i coneixements. (Lo que se diria "por amor al arte ...")

Hi ha entrades sobre qualsevol tema, algunes entrades tenen temes tan especials que no trobaries mai en una enciclopèdia normal.

És una enciclopèdia en format digital, sense paper, sense enquadernació...

Segons un estudi del 2005, de la revista Nature, es va comparar la Viquipèdia amb l'Enciclopèdia britànica i el resultat era que la qualitat era molt semblant. Amb la millora que la Viquipèdia corregeix els errors en temps real ja que els mateixos col·laboradors són correctors.

Si em de trobar un punt dèbil, podríem dir que les persones que editen no han de demostrar uns coneixements o ser un expert en el tema i diguem que ningú es fa responsable del possibles errors. ( Encara que has de registrar-te per poder editar...) la informació no ha estat confirmada, sí que existeix una revisió per part d'un grup (sobre tot per evitar gracietes o paraules passades de voltes, però puc assegurar que tarden minuts en ser eliminats)

La Enciclopèdia Britànica, que li surt foc pels queixals, opina que la Viqui és fluixa i que els seus articles semblen escrits per nois d'institut. És cert que alguns texts són massa col.loquials, però és això el que fa que pugui ser més fàcil de llegir (qui vulgui un estudi precís potser haurà de consultar d'altres pàgines més tècniques)La Viqui serveix per tenir una visió de conjunt del tema cercat.

Gràcies a la pràctica en grup nosaltres hem col.laborat amb una entrada sobre activitats extraescolars, prova superada!

• 
• 
• 
• 
•