COMUNICAR S’APREN COMUNICANT
És veritat que els éssers humans ens distingim de la resta d'animals per que ens comuniquem, és a dir podem expressar-nos. No podem pensar que comunicació és només veure dos individus parlant (emissor i receptor). El concepte no és del tot correcte, no existeix una sola forma de comunicació. Els humans expressem sentiments, pensaments i emocions, però ens recolzem en la paraula, els gestos… Al nostre dia a dia necessitem comunicar-nos, el gran comunicador és converteix en el guru de la societat actual. Estem dintre d'un tsunami comunicatiu, ens entra pels pors de la pell, i tot i això encara hem d'aprendre molt sobre aquest tema. Durant aquest quadrimestre ens hem adonat de la importància d'aprendre sobre el fet comunicatiu i tanmateix recuperar bones tasques de la comunicació. Les pràctiques han estat genials... recitació, lectures, debat i exposicions ens han fet tremolar i ens ha generat la necessitat de millorar la nostra comunicació. Com trencar el absolut silenci que genera veure't davant de tothom. Els seus ulls giren cap a la teva persona i esperen que comencis. Són uns segons interminables d'expectació fins que aconsegueixes despegar els llavis i deixes sortir una veueta de dintre teu. El cor et va a mil per hora, les mans giren i tremolen amb vida pròpia... i encara només sents un pensament (o més si ets una mica hiperactiu) – "si us plau Esther tranquil·litzat... no, no surtis corrents". I et tornes a repetir en el cap els consell del llibre que has llegit (recordo a tots que la idea de Dalí de imaginar a tot el públic amb un cagarro al cap no és dolenta...). Com si una recepta de cuina és tractés, creus no haver-te deixat cap ingredient i repasses mentalment... Vaig descobrir que mirar a una persona afable que veiés el seu somriure i imaginar-me que només parlava a aquella persona era una bona tàctica. Després de l'exposició una auto-avaluació, i a més preguntes als amics la seva opinió i d'ara endavant aprofitar les oportunitats de que es presentin per parlar en públic. Encara que fa respecte al principi és l'única manera de perdre la por. L'assignatura ha estat clarificadora i ens ha presentat el valor pedagògic de la comunicació, els mestres del demà hem de tenir característiques d'un bon comunicador (jo dic que s'han d'assemblar a una carta Pokemon, senzilla, clara i que capta l'atenció de l'infant...). És per això que proclamo GRAN COED... ajuda'ns al dia demà ser grans comunicadors populista com la Belen Esteban, populars com l'Andreu Buenafuente, i si us plau no ens deixeu caure en la tentació de creure'ns que no podem fer arribar el missatge de l'educació a les noves generacions!! Si us plau Gran COED, que el dèu Pikachu ens ajudi!! Que així sigui! Pd: Us deixo un tast de les entrades que he triat com més representatives de l'assignatura COED Reflexió sobre la televisió i els anuncis que la època de Nadal ens porta.
TELEVISIÓ I EDUCACIÓ
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada