En algunes professions és més habitual parlar en públic que en d'altres, l'ensenyament i nosaltres com estudiants de Grau de Magisteri ens trobarem en moltes situacions davant de grup de nens i nenes, grup de companys i companyes de la professió o pares i mares dels nostres alumnes
En aquell moment no ens pot tremolar la veu, no ens podem possar nerviosos…
El primer pas que hem de donar és conèixer-nos a nosaltres mateixos, acceptar-nos tal i com som i tenir una idea clara de com ens veuen, ens escolten i ens senten els receptors del missatge.
Els tres canals d'entrada de la comunicació per part del receptor són veure, escoltar i sentir. És important tenir una idea clara del que jo vull comunicar, cap a on anem..., cap a on desitgem anar... i fins a quin punt podem arribar; i a partir d'aquí..., impulsar amb energia tots els mecanismes de la Comunicació Personal.
Hem de tenir clara la diferència entre parlar: dir alguna cosa i comunicar: dir alguna cosa a algú al qual volem fer arribar un missatge. Ens expressem mitjançant la paraula, verbal o escrita, utilitzem un tipus de llenguatge concret, per exterioritzar el que se sent i el que es pensa.
Tindrem en compte el fons i la forma. El fons és el que comunicaré, on jo vull arribar, la forma la manera de fer-ho.
partim de saber que no tot el que s'explica arriba a l'auditori, orientativament ens han dit que retenim: el 10% del que es llegeix, el 20% del que se sent, el 30% del que es veu, el 50% del que es veu i se sent.
Vet aquí l'important de l'oratòria, i més si es recolza en els mitjans audiovisuals.
Ja hem comprès que hem de realitzar una presentació oral sobre un tema en particular. Ara hauríem de considerar alguns d'aquests punts abans de preparar la nostra presentació:
QUI, QUE I COM…
1. Quin tipus de presentació serà: transmetre una informació o persuadir els oients?
2. Què volem aconseguir en posar-nos davant del públic?
3. Qui formen el nostre públic i quina serà la seva actitud respecte a l'orador i al tema No és el mateix un públic a favor, que un públic en contra, el que està en el primer cas farà atenció d'entrada, el segon cas hem de guanyar el seu interès.
Quan un orador es posa dret per parlar, és precís que conegui bastant a fons a seu pÚblic: companys de treball, professors, pares, alumnes, etc.
Ha de considerar el nivell d'interès que el seu públic tindrà en el tema, així com les possibles predisposicions que puguin tenir.
1. De quanta informació i material disposa? Informar-se, llegir sobre el tema, etc.
2. Quant durarà la presentació? Depèn del públic; però conferències, xerrades, reunions de pares en els col·legis; entre 30 i 45 minuts, més es fa pesat i menys molt breu, ens podem quedar curts.
3. Assessorar-se d'altres persones, que hagin treballat el tema o tinguin relació amb el nostre.
4. A la sala el que més sap sobre el tema és l'orador. No improvisació, decidim amb la major antelació possible quin serà el tema central de la nostra presentació, a fi de donar temps perquè les nostres idees creixin al voltant.
Durant el període intermedi, apunti les idees en fitxes, a mesura que se'ns vagin ocorrent o que vagin sorgint de les lectures realitzades sobre el tema -en aquesta fase, encara no és necessari classificar-les per ordre. Seleccionem els fets i els arguments que estan estrictament relacionats amb el tema, recordant que l'oient, a diferència d'un lector, no té temps per ingerir nombrosos fets i xifres. Si presentem estadístiques, fem-ho a través d'un mitjà visual no en format paper repartit entre el públic, perquè es distreuen llegint i perden el fil argumental.
Quan ja tenim suficient informació ens posem a redactar el nostre treball:
a) Introducció: Impactant (Anècdota, o pregunta retòrica, etc.) amb una durada aproximada de 10/15% de la intervenció.
b) Desenvolupament: Ordenat, (Seguint l'estructura i l'esquema que ens hàgim preparat.) És molt bo que intercalem anècdotes i acudits (si tenim l'art d'explicar-los bé). 70/80 %.
c) Recapitulació o desenllaç: Conclusió i comiat. Impactant. 10/15%. Important reformular, ja que així podem deixar emprenta de la nostra exposició.
Hi ha diferents teories sobre si el text l'hem de portar tot escrit, o un esquema amb les principals idees. Jo crec que depèn de l'orador, de la capacitat de memòria que tingui i de l'acte per si mateix; si el portem tot escrit sempre podrem recórrer al text, per si ens quedem en blanc.
També s'han de tenir en compte els següents apartats:
1. Ens hem gravat diverses vegades, per evitar: ser monòton, vocalitzar…
2. Utilitzar faristol, si estem dempeus.
3. Cuidar la presència, anem el més ben vestits posible.
4. Respirar profundament. Beure aigua sempre que tinguem set, ens aclarirà el coll.
5. Relaxar-se; nosaltres sabem més que ningú d'aquest tema.
6. Cal dirigir-se als oients.
7. Cal utilitzar les paraules més senzilles que expressin les nostres idees amb claredat.
8. Parlar a poc a poc i amb major claredat que en una conversa normal. Pot preguntar si els que hi ha el fons de la sala poden sentir-lo.
9. Mirar al públic mentre parla als ulls. És important establir una relació amb ells i veure com reaccionen.
10. Utilitzar les mans per emfatitzar algun punt concret, i per donar vida a la comunicació
11. Eviti els tic, (tocar-se el cabell|pèl, treure's les ulleres, etc.)
12. És molt bo llegir cites que recolzin el nostre discurs
13. No utilitzar frases llargues.
14. Si hi ha precs i preguntes, contesti pausadament, sigui breu. Si algú està en contra del seu argument, no entre en polèmica, és la seva opinió.
Hem comprès que parlar en públic és simplement qüestió de pràctica i tècnica. L'orador es fa i pot treballar per millorar les seves capacitats
