NOV 09 - ACTIVITAT 1: CONFERÈNCIA (E. Bosch)


El passat dilluns vam gaudir de la presència de l'Eulàlia Bosch a la nostra facultat, ja que ens va oferir la conferència titulada: FER DE MESTRE.
Eulalia Bosch és filosofa i professora Ha escrit diversos llibres, articles… relacionats amb el món de l'educació.
La seva experiència fa que conegui molt bé el món educatiu i tots els membres que es troben (els mestres, els alumnes, els infants, les famílies)
"Fer de mestres", el perquè d'aquesta conferencia és entenedor. Comencem un camí, és més que una professió ja que necessita d'una reflexió constant.
S'ha d'entendre l'ofici i reflexionar-hi, tenint en compte que aquest ofici està relacionat amb el conjunt total de la societat. Eulalia Bosch ens fa reflexionar sobre quin és el rol de l'adult com a educador dels nens i nenes, i el com hi ha un procés constant d' autoaprenentage ja que gràcies als nens podem ampliar el nostre coneixement. Parla de la interacció entre mestre-alumne. Tan mateix, tenint en compte que els nens estan creixent i alhora que nosaltres també creixem com a mestres. De fet la filosofia de la ponent és valorar molt més la paraula del nen, ens fa veure que no només són nens, sinó que gràcies a ells podem ampliar el nostre coneixement. Els nens i els adults aprenem junts.
Ens ha parlat de l'Any Cerdà, un projecte que dóna molta importància a les escoles, i en el que aquestes han estat incloses dins el mapa de la ciutat.
L'Eulàlia fa referència a la següent pàgina: www.anycerda.org
Una pàgina web on podem trobar els llocs peculiars que identifiquen la ciutat.
En referència a aquesta aportació just aquesta setmana podem llegir un article relacionat al diari "el pais"
També l'escriptora fa referència a les Arts ( la pintura, l'escultura, l'arquitectura i la música).
-cal dir que a la meva visita a l'escola El Puig, també vaig poder sentir l'aportació de l'Eulalia Bosch com a referència al treball de projectes, en concret de l'artista Oteiza -Les arts mantenen oberta la curiositat dels nens. Permeten emocionar-se, aconseguir que la curiositat obri la porta del món dels nens i nenes.
E. Bosch planteja les experiències i relacions quotidianes com a factors importants a la tasca educativa, i ens dona la visió dels infants com a referent constant.
Quan parlem d'educació escolar cal tenir present que aquests nens estan davant nostre per a créixer.
La seva etapa de creixement és diferent per a tothom.No oblidem que compartim un camí amb ells, creieu que som companys de viatge?

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments


competencies:
(per aprendre a...)
.-ser i actuar de manera autònoma
.-pensar i comunicar
.-descobrir i tenir iniciativa
.-conviure i habitar el món

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

WEB 2.0


La web 2.0. es, simplificadamente, un movimiento que pretende convertirse en una actitud (estética y tecnológicamente) y que se caracteriza por estar abierto a las últimas tendencias y a todos los avances técnicos posibles con el fin de facilitar al usuario la navegación y hacer que su experiencia en Internet sea lo más rica posible.
Pero, sobre todo, la web 2.0. es una cosa: es la participación de los usuarios en Internet

He trobat aquesta definició a internet, no és una definició perfecta, de fet no crec que ningú tingui una definició perfecte de Web 2.0

Tal i com ens deixa veure les imatges treballades a classe, la web 2.0 és sobretot la participació de l’usuari. Compartició de fotos, vídeos, continguts i gustos en general.Tot, continguts de l’usuari i continguts creats per l’usuari, l’usuari té el poder.

(oposat a la web 2.0 seria un diari de paper, on la informació té una única direcció).

La Web 2.0 és una forma de referir-se al canvi produït a internet, ara bi-direccional, liderat per una serie de serveis i que alhora permet que l’usuari d’un servei a la vegada fos autor del mateix.

objectiu: Col.laborar i compartir.

comentari imatge:
(...)
L'any 2009 molta més gent taronja!!! realment ha canviat la imatge, la gent que no publica res a la xarxa ja és una minoria. Ara hi ha molta brossa, hi ha menys qualitat


TROBA LES 4 DIFERÈNCIES entre W1.0 i W2.0 :
  • .-els usuaris també poden pujar cosesper ex. wikipedia, pàg web, youtube, flick per penjar fotos a l'abast de tothom, bloc// tots podem editardiferencia entre compartir i publicar
  • .- els continguts, abans bàsicament escriure, els continguts deixen de ser textuals i passen a ser multimèdia (eines més versàtils)
  • .- RSS
  • .-CONEXIÓ ENTRE USUARIS ens comuniquem mitjançant facebook, amb xarxes d'"amistats" que ens uneixen-en relació al accés de la informació, sindicació de continguts, et dona una informació més ràpida de la info."tiulars de informació". Jo vaig cap a la info i la info ve cap a mi. Hi ha mecanismes que fan que la info vingui cap a mi, per ex. llista de blocs (gadget de blogger) ens arriba la ultima intervenció de la llista. (subscriure't a la pàg, quan hi ha una actualització tu rebs una informació. Llista de distribució, un altre exemple, una llista de correu de gent interessada per aquest tema (per interessos comuns)eines que et permeten accedir a una informació (per ex infojobs, que t'apuntes i dius els teus interessos i t'arriba info diferents)

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

posits

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

PILARÍN BAYÈS

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Pràctica slideshare:ppt

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

Anunci de TV

He triat l'anunci de la campanya de Renault Megane GT perque m'ha cridat l'atenció certs aspectes i recordo la seva polèmica del moment sobre el significat que la gent li volia donar i el seu surrealisme, quan en el fons no hi ha tal significat. Però primer fem-li una ullada...



L'escenari de l'anunci és una carretera situada en un entorn màgic i imaginari (implícit pels colors pastís i per la presència d'un fada just a l'inici de l'espot). En un paisatge que el conductor del Megane pot triar els elements que vulgui per aconseguir que la carretera sigui una mica més complicada.
I aquest és
el missatge: Per què? Doncs perque amb el Renault Megane no hi ha viatge difícil, cap carretera es complicada, tot és un somni i plaer que tu tries. Per moltes complicacions que triïs tant es, Megane es capaç d'esquivar tots els imprevistos de la carretera sense possibles exposicions a perills per al conductor. Així que ja que saps: "Tria el camí difícil".

Després m'agradaria destacar a qui va dirigit aquest anunci. És obvi que quan es planteja un anunci té
un destinatari en aquest cas és un segment de la població molt concret: Masculí, sense càrregues familiars, no hi ha ningú més al cotxe. Situat entre els 25 i els 40 anys, cal fixar-se en el conductor i amb la música que és molt característica i fa de nexe d'unió entre el protagonista i el fil conductor de l'anunci. És evident que no és un pur acompanyament. És la banda sonora de la pel.lícula LA HISTÒRIA INTERMINABLE (1984) que és el paradigme de la fantasia, fins i tot el protagonista havia de salvar el regne de fantasia...

No es fa énfasi ni en les prestacions, ni en la potència del cotxe, ni en la velocitat, es a dir està pensat per una gent que controla la seva vida amb seguretat i que sap molt be el que vol, sigui en un cotxe o en altres coses. Quan l'hostessa li diu:"- y algo más?" no hi ha dubte, no s'ho ha de pensar, per tant qui s'identifiqui amb ell no pot dubtar, és el seu cotxe!

EL FUNCIONAMENT DE LA PUBLICITAT
El treball a classe de la sessió d'anuncis, em va fer reaccionar la part de cervell que tinc adormida i acostumada a totes les informacions que entren sense demanar permís.
Realment em pensava que coneixia els mecanismes de funcionament de la publicitat, el seu llenguatge, les seves intencions, la manera com actua sobre nosaltres avui...És d'aquest tema que ens parla el documental adjuntat, "Un forat a la butxaca", de com ens influencia la publicitat en el nostre dia a dia i de com a la societat més jove es senten atrets per un producte anunciat a la TV per el que aquest producte li està oferint. És a dir no és una realitat sino que aquesta publicitat pretén que l'espectador s'identifiqui amb una realitat idilica, o es vegi reflectit en aquell esportista que admira. també solen oferir formules barates per resoldre els seus problemes de timidesa i inseguretat.
L'anunci, pretén la identificació amb els somnis i desitjos, el que volen ser i no són...
És necessari tanmateix l'educació audiovisual a l'escola, per que els nens i nenes tinguin instruments de defensa i maduresa en front els missatges subliminars que els arriba constantment i que entren sense demanar permís per una finestra de casa, la TV. Educant a l'escola podem aconseguir ciutadans més crítics que decideixin que comprar i que ningú parli per ells.
Edu3.cat


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

PARLAR EN PÚBLIC




En algunes professions és més habitual parlar en públic que en d'altres, l'ensenyament i nosaltres com estudiants de Grau de Magisteri ens trobarem en moltes situacions davant de grup de nens i nenes, grup de companys i companyes de la professió o pares i mares dels nostres alumnes

En aquell moment no ens pot tremolar la veu, no ens podem possar nerviosos…

El primer pas que hem de donar és conèixer-nos a nosaltres mateixos, acceptar-nos tal i com som i tenir una idea clara de com ens veuen, ens escolten i ens senten els receptors del missatge.

Els tres canals d'entrada de la comunicació per part del receptor són veure, escoltar i sentir. És important tenir una idea clara del que jo vull comunicar, cap a on anem..., cap a on desitgem anar... i fins a quin punt podem arribar; i a partir d'aquí..., impulsar amb energia tots els mecanismes de la Comunicació Personal.

Hem de tenir clara la diferència entre parlar: dir alguna cosa i comunicar: dir alguna cosa a algú al qual volem fer arribar un missatge. Ens expressem mitjançant la paraula, verbal o escrita, utilitzem un tipus de llenguatge concret, per exterioritzar el que se sent i el que es pensa.

Tindrem en compte el fons i la forma. El fons és el que comunicaré, on jo vull arribar, la forma la manera de fer-ho.

partim de saber que no tot el que s'explica arriba a l'auditori, orientativament ens han dit que retenim: el 10% del que es llegeix, el 20% del que se sent, el 30% del que es veu, el 50% del que es veu i se sent.

Vet aquí l'important de l'oratòria, i més si es recolza en els mitjans audiovisuals.

Ja hem comprès que hem de realitzar una presentació oral sobre un tema en particular. Ara hauríem de considerar alguns d'aquests punts abans de preparar la nostra presentació:

QUI, QUE I COM…
1. Quin tipus de presentació serà: transmetre una informació o persuadir els oients?

2. Què volem aconseguir en posar-nos davant del públic?

3. Qui formen el nostre públic i quina serà la seva actitud respecte a l'orador i al tema No és el mateix un públic a favor, que un públic en contra, el que està en el primer cas farà atenció d'entrada, el segon cas hem de guanyar el seu interès.


Quan un orador es posa dret per parlar, és precís que conegui bastant a fons a seu pÚblic: companys de treball, professors, pares, alumnes, etc.

Ha de considerar el nivell d'interès que el seu públic tindrà en el tema, així com les possibles predisposicions que puguin tenir.


1. De quanta informació i material disposa? Informar-se, llegir sobre el tema, etc.

2. Quant durarà la presentació? Depèn del públic; però conferències, xerrades, reunions de pares en els col·legis; entre 30 i 45 minuts, més es fa pesat i menys molt breu, ens podem quedar curts.

3. Assessorar-se d'altres persones, que hagin treballat el tema o tinguin relació amb el nostre.

4. A la sala el que més sap sobre el tema és l'orador. No improvisació, decidim amb la major antelació possible quin serà el tema central de la nostra presentació, a fi de donar temps perquè les nostres idees creixin al voltant.

Durant el període intermedi, apunti les idees en fitxes, a mesura que se'ns vagin ocorrent o que vagin sorgint de les lectures realitzades sobre el tema -en aquesta fase, encara no és necessari classificar-les per ordre. Seleccionem els fets i els arguments que estan estrictament relacionats amb el tema, recordant que l'oient, a diferència d'un lector, no té temps per ingerir nombrosos fets i xifres. Si presentem estadístiques, fem-ho a través d'un mitjà visual no en format paper repartit entre el públic, perquè es distreuen llegint i perden el fil argumental.

Quan ja tenim suficient informació ens posem a redactar el nostre treball:

a) Introducció: Impactant (Anècdota, o pregunta retòrica, etc.) amb una durada aproximada de 10/15% de la intervenció.

b) Desenvolupament: Ordenat, (Seguint l'estructura i l'esquema que ens hàgim preparat.) És molt bo que intercalem anècdotes i acudits (si tenim l'art d'explicar-los bé). 70/80 %.

c) Recapitulació o desenllaç: Conclusió i comiat. Impactant. 10/15%. Important reformular, ja que així podem deixar emprenta de la nostra exposició.

Hi ha diferents teories sobre si el text l'hem de portar tot escrit, o un esquema amb les principals idees. Jo crec que depèn de l'orador, de la capacitat de memòria que tingui i de l'acte per si mateix; si el portem tot escrit sempre podrem recórrer al text, per si ens quedem en blanc.

També s'han de tenir en compte els següents apartats:

1. Ens hem gravat diverses vegades, per evitar: ser monòton, vocalitzar…

2. Utilitzar faristol, si estem dempeus.

3. Cuidar la presència, anem el més ben vestits posible.

4. Respirar profundament. Beure aigua sempre que tinguem set, ens aclarirà el coll.

5. Relaxar-se; nosaltres sabem més que ningú d'aquest tema.

6. Cal dirigir-se als oients.

7. Cal utilitzar les paraules més senzilles que expressin les nostres idees amb claredat.

8. Parlar a poc a poc i amb major claredat que en una conversa normal. Pot preguntar si els que hi ha el fons de la sala poden sentir-lo.

9. Mirar al públic mentre parla als ulls. És important establir una relació amb ells i veure com reaccionen.

10. Utilitzar les mans per emfatitzar algun punt concret, i per donar vida a la comunicació

11. Eviti els tic, (tocar-se el cabell|pèl, treure's les ulleres, etc.)

12. És molt bo llegir cites que recolzin el nostre discurs

13. No utilitzar frases llargues.

14. Si hi ha precs i preguntes, contesti pausadament, sigui breu. Si algú està en contra del seu argument, no entre en polèmica, és la seva opinió.


Hem comprès que parlar en públic és simplement qüestió de pràctica i tècnica. L'orador es fa i pot treballar per millorar les seves capacitats

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments