No verbal
El llenguatge no verbal, és caracteritza per els gestos corporals, la dicció i l'accentuació i el comportament no verbal lligat a la manera de posicionar-se. No és quelcom innat de fet; ja que gent d'una similar cultura, societat, família... tenen senyals no verbals similars i a més les aprenen de pares a fills. És un llenguatge no intencionat, no l'utilitzem conscientment. El nostre cos moltes vegades parla per si sòl, és a dir ens delata si el missatge és incoherent. El llenguatge no verbal és comunicar-se a través del cos – cara, cos, mans..- conèixer el que expressa ajuda a l'hora de poder ser un bon comunicador i transmissor. El cos té el seu propi llenguatge, és un idioma mut, sense paraules, però que ajuda a la comunicació. És un fet que les paraules poden enganyar, però el nostre cos ens pot delatar... de fet les paraules poden dir una cosa i el cos contar una altra història. La opinió sobre una persona es forma al primer minut de conèixer-la, i no intervé ni la lògica ni la raó... és el que el seu cos ens ha dit de ella. Com a bons comunicadors intentarem fer coherent "allò que diem", amb "allò que sentim", amb "allò que expressem". No diem que sigui fàcil, però si que ho hem de treballar i ser conscients per tal d'arribar al nostre objectiu, una presentació de pares, una tutoria o un equip de futbol. El bon comunicador neix o no neix i és fa (construcció), i està en constant aprenentatge. Ja que el seu estat d'ànim, la seva formació – que el dona seguretat – estan en constant evolució i segurament aprofita els seus punts forts com a bon medi comunicatiu
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada