Bates a cuadres roses i blancs

Bates a cuadres roses i blancs

La meva història escolar comença just amb els meus 6 anys. M'agradava anar a l'escola em trobava amb nenes de la meva edat i jugava molt. Recordo el mocador lligat a la butxaca de la meva bata, gran invent!
Les bossetes del berenar eren de roba, quan deixaves caure la teva mà i descobries el pa amb xocolata... et senties la reina del pati!
Dels moments de classe recordo un teatre de titelles de cartró, una nina fineta ens presentava les lletres de l'abecedari.
Les professores eren idolatrades per tota la quitxalla, s'ha de dir que per nosaltres eren les més llestes del món... ho sabien tot!
També us puc dir que no era la nena més bona del grup de 45, la Pleguezuelos -així em cridaven quan havia fet una gran malifeta- havia provat mètodes d'educació que ara avui dia serien molt qüestionats. Jo deia paraulotes dia sí i dia també, fins que em van rentar la boca amb sabó... També em costava seure a la cadira, la solució va ser lligar-me a la cadira amb cel.lo.
Tot i això, ara ric quan me'n recordo, vaig ser molt feliç.
Encara recordo cançons de l'escola i recordo la pel.lícula que ens posaven cada any... i que sempre ens agradava - què fort!!- "Sonrisas y lágrimas": -uf! !que viene el lobo!

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments